
Una poesia in dialetto sullo stress quotidiano, tra corse inutili, apparenze e ripetizioni, che trova nel blues una via di sfogo.
Ohi che stress
curre curre
jamm’ jamme ambress’ ambress’
se n’è fujuto ‘o treno
e chill’ aropp nun è ‘o stess.
Ohi che stress
Ohi che stress
vai annanz’ tu
che je te vengo appress’
va chjano nun fujì
ccà ‘a salute’ nun ce sta sennò curress’.
Ohi che stress
Ohi che stress
Comme t’hai vestut’ bell’
truccata e chiena ‘e strass
pare ‘a ‘maculata
ma si sulo nu’ cuoppo a less’.
Ohi che stress
Ohi che stress
Tutt’ ‘e matin’
è semp’ ‘o stess’
Ohi che stress
Ohi che stress
mi faccio ‘o blues
e me levo ‘o stress.